Nit prematura, tarda d'hivern

Amb el sol encara a les pupil.les,
la sorra fina entre el cabell
i el cel blau marí de terra endins
lluint bellesa amb tots llurs estels...

Absent ara la lluna,
l'olor d'alfàbrega nocturna és present.

I el fum,
i el caliu del tronc vell que crema,
i el cant solemne del muecín
em transporten dins del temps...

És la nit prematura,
és una tarda d'hivern.

***