+775.jpg)
dimarts, 26 de gener del 2010
dilluns, 18 de gener del 2010
diumenge, 17 de gener del 2010
Treball del temps al desert blanc
Pedres carregades de nits i dies,
amb pàtina d'un temps quasi infinit
que heu fet de l'erosió un joc,
del vent un esculptor
i lluiu, impertèrrites, totes les formes,
tots els matisos d'un sol color...
amb pàtina d'un temps quasi infinit
que heu fet de l'erosió un joc,
del vent un esculptor
i lluiu, impertèrrites, totes les formes,
tots els matisos d'un sol color...
Pel cor del palmeral, a Bahariya
+587.jpg)
+580.jpg)
La tarda s'esmunyia
entre els vanos vegetals
mentre dirigíem les nostres passes,
pel cor del palmeral,
a avistar l'últim raig d'un dia clar.
entre els vanos vegetals
mentre dirigíem les nostres passes,
pel cor del palmeral,
a avistar l'últim raig d'un dia clar.
Bassals, sèquies i fang,
la pesència cridanera d'algun ase
a les petites hortes-quadre,
i les mirades dels pocs camperols
feien del nostre circuït
una estranya incursió,
érem rars "aliens" invasors.
Entrompessant amb branques seques,
enfonsant el peus a la terra més tova,
i accelerant el pas sota la inminent foscor,
avançàvem torpement darrera d'aquella veu que optimista cridava:
"chicas, chicos, mozos, mozas por aquí, estamos a punto de llegar..."
I les llums acollidores del nostre hotel
ens rebien, com a punt final
d'un passeig abrupte i singular,
liderat per una destra i hàbil guia,
criatura que ens fa gaudir de la natura,
de l'oasi, del desert, de la ruta
i de l'últim raig pel laberint del palmeral.
la pesència cridanera d'algun ase
a les petites hortes-quadre,
i les mirades dels pocs camperols
feien del nostre circuït
una estranya incursió,
érem rars "aliens" invasors.
Entrompessant amb branques seques,
enfonsant el peus a la terra més tova,
i accelerant el pas sota la inminent foscor,
avançàvem torpement darrera d'aquella veu que optimista cridava:
"chicas, chicos, mozos, mozas por aquí, estamos a punto de llegar..."
I les llums acollidores del nostre hotel
ens rebien, com a punt final
d'un passeig abrupte i singular,
liderat per una destra i hàbil guia,
criatura que ens fa gaudir de la natura,
de l'oasi, del desert, de la ruta
i de l'últim raig pel laberint del palmeral.
dissabte, 16 de gener del 2010
El oráculo de Amón

+381.jpg)
+362.jpg)
+359.jpg)
En el año 331, Alejandro Magno se dirigió al Oráculo de Amón para que le confirmara su origen divino. Actualmente, el lugar ha sido reconvertido, y es una mezquita.
La primera posta de sol d'enguany o quan el temps es deté





Quan el temps es deté
i la llum ens regala
cada matís d'un vespre de gala,
quan el moment es dilata
i se li estén la durada
sobrevolant el pensament,
que és esfera fílmica acumulada...
Quan fuig la mirada
cap a un gegant kingfisher africà
que pesca d'una fugaç volada,
quan faig durar el té,
quan el temps es deté,
l'espai m'absorbeix
i l'entorn cada sentit m'afalaga.
*
Quan el temps es deté...
****
Bany termal
Bany matinal
a les aigües termals.
Contemplant les dunes,
el desert al voltant,
sota les palmeres
i el sol hivernal.
Calidesa a la llum,
calidesa a la pell,
calidesa total
a un bany termal
que no vol final.
divendres, 15 de gener del 2010
dijous, 14 de gener del 2010
Nit prematura, tarda d'hivern

Amb el sol encara a les pupil.les,
la sorra fina entre el cabell
i el cel blau marí de terra endins
lluint bellesa amb tots llurs estels...
la sorra fina entre el cabell
i el cel blau marí de terra endins
lluint bellesa amb tots llurs estels...
Absent ara la lluna,
l'olor d'alfàbrega nocturna és present.
l'olor d'alfàbrega nocturna és present.
I el fum,
i el caliu del tronc vell que crema,
i el cant solemne del muecín
em transporten dins del temps...
i el caliu del tronc vell que crema,
i el cant solemne del muecín
em transporten dins del temps...
És la nit prematura,
és una tarda d'hivern.
és una tarda d'hivern.
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)