dimarts, 26 de gener del 2010
dilluns, 18 de gener del 2010
diumenge, 17 de gener del 2010
Treball del temps al desert blanc
Pedres carregades de nits i dies,
amb pàtina d'un temps quasi infinit
que heu fet de l'erosió un joc,
del vent un esculptor
i lluiu, impertèrrites, totes les formes,
tots els matisos d'un sol color...
amb pàtina d'un temps quasi infinit
que heu fet de l'erosió un joc,
del vent un esculptor
i lluiu, impertèrrites, totes les formes,
tots els matisos d'un sol color...
Pel cor del palmeral, a Bahariya
jardins Old-Oassi Hotel
palmeral de Bahariya
La tarda s'esmunyia
entre els vanos vegetals
mentre dirigíem les nostres passes,
pel cor del palmeral,
a avistar l'últim raig d'un dia clar.
entre els vanos vegetals
mentre dirigíem les nostres passes,
pel cor del palmeral,
a avistar l'últim raig d'un dia clar.
Bassals, sèquies i fang,
la pesència cridanera d'algun ase
a les petites hortes-quadre,
i les mirades dels pocs camperols
feien del nostre circuït
una estranya incursió,
érem rars "aliens" invasors.
Entrompessant amb branques seques,
enfonsant el peus a la terra més tova,
i accelerant el pas sota la inminent foscor,
avançàvem torpement darrera d'aquella veu que optimista cridava:
"chicas, chicos, mozos, mozas por aquí, estamos a punto de llegar..."
I les llums acollidores del nostre hotel
ens rebien, com a punt final
d'un passeig abrupte i singular,
liderat per una destra i hàbil guia,
criatura que ens fa gaudir de la natura,
de l'oasi, del desert, de la ruta
i de l'últim raig pel laberint del palmeral.
la pesència cridanera d'algun ase
a les petites hortes-quadre,
i les mirades dels pocs camperols
feien del nostre circuït
una estranya incursió,
érem rars "aliens" invasors.
Entrompessant amb branques seques,
enfonsant el peus a la terra més tova,
i accelerant el pas sota la inminent foscor,
avançàvem torpement darrera d'aquella veu que optimista cridava:
"chicas, chicos, mozos, mozas por aquí, estamos a punto de llegar..."
I les llums acollidores del nostre hotel
ens rebien, com a punt final
d'un passeig abrupte i singular,
liderat per una destra i hàbil guia,
criatura que ens fa gaudir de la natura,
de l'oasi, del desert, de la ruta
i de l'últim raig pel laberint del palmeral.
dissabte, 16 de gener del 2010
El oráculo de Amón
En el año 331, Alejandro Magno se dirigió al Oráculo de Amón para que le confirmara su origen divino. Actualmente, el lugar ha sido reconvertido, y es una mezquita.
La primera posta de sol d'enguany o quan el temps es deté
Quan el temps es deté
i la llum ens regala
cada matís d'un vespre de gala,
quan el moment es dilata
i se li estén la durada
sobrevolant el pensament,
que és esfera fílmica acumulada...
Quan fuig la mirada
cap a un gegant kingfisher africà
que pesca d'una fugaç volada,
quan faig durar el té,
quan el temps es deté,
l'espai m'absorbeix
i l'entorn cada sentit m'afalaga.
*
Quan el temps es deté...
****
Bany termal
Bany matinal
a les aigües termals.
Contemplant les dunes,
el desert al voltant,
sota les palmeres
i el sol hivernal.
Calidesa a la llum,
calidesa a la pell,
calidesa total
a un bany termal
que no vol final.
divendres, 15 de gener del 2010
dijous, 14 de gener del 2010
Nit prematura, tarda d'hivern
Amb el sol encara a les pupil.les,
la sorra fina entre el cabell
i el cel blau marí de terra endins
lluint bellesa amb tots llurs estels...
la sorra fina entre el cabell
i el cel blau marí de terra endins
lluint bellesa amb tots llurs estels...
Absent ara la lluna,
l'olor d'alfàbrega nocturna és present.
l'olor d'alfàbrega nocturna és present.
I el fum,
i el caliu del tronc vell que crema,
i el cant solemne del muecín
em transporten dins del temps...
i el caliu del tronc vell que crema,
i el cant solemne del muecín
em transporten dins del temps...
És la nit prematura,
és una tarda d'hivern.
és una tarda d'hivern.
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)