Seguint les petjades

Seguint les petjades
dels homes i del déus,
de Ptolomeu i el magne Alexandre,
contemplant velles termes i tombes,
anem gaudint d'uns paisatges
sublims, testimonis invariables.

Constants sota el cel,
escenaris que han viscut terrors innombrables,
savieses i amors, històries insignes, dignes i indignes...

Mermelada de aceitunas

Inaugurar el año bajo el sol,
desayunando.

Queso blanco,
pan ácimo,
y mermeladas de allí mismo.

De naranjas, de higos
y lo nunca visto:
mermelada de aceitunas,
el dulce sabor más imprevisto.


***

El oasis de Siwa

Oasis de antología,

toque de botánica y de zoología:

palmeras, olivos , acebuches,

insectos, reptiles y aves.

Sus huellas.

Burros de carga

de nombre uniforme

-todos se llaman Alí Babá-

para pasearnos en carros aderezados

con cintas y borlas de colores;

traquetreo y largo paseo.

Caminos polvorientos,

lagos dulces y salados.

La ciudad de los muertos.

Termas,

oráculos.

Y dejar discurrir el tiempo

en ese lugar intemporal.

Entrar a un nuevo año

bajo la luna llena, con eclipse incorporado.

<>

Al mar de Mersa Matrouh

La Mediterrània banyant les platges de Mersa Matrouh

****

Tots els blaus dins d'aquest mar,

cada matís de les onades,

l'atzur més reflectant,

aquell zafir de fons profund i els tons de verd

que a franges inquietes el van pintant.

Tots els blaus dins d'aquest mar,

i una platja ara que l'aigua ha esborrat;

rocs blancs i arrodonits farallons

contemplen l'horitzó

com guardians-testimonis

d'antics avistaments,

d'antepassats navegants,

de tempestes antològiques,

de naufragis oblidats,

de proverbis i llegats

que els oracles anunciaren...

Segona guerra mundial. Batalles, tombes...

EL ALAMEIN

Adéu, Alexandria. Camí dels oasis

Escenas de Alejandría

Cavafis

El café Trianon, frecuentado por Cavafis. Alejandría
Uno de los cuadros expuestos en la casa-museo de Cavafis,
Alejandría

Material expuesto en la Biblioteca de Alejandría

Casa-Museu de Cavafis

Viatge a Itaca

I

"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences."


Cavafis

Blaus egipcis

Mar més blau que el cel,
Alexandria, far que em reté...

Cavafis, Moustaky, en Durell
i uns quants més.

Segles, viatgers i papirs en flames,
àgores víctimes de la brutalitat
que un mar més blau que el cel ha contemplat.

::::

La Biblioteca d'Alexandria, avui en dia

LA BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA (segons Wikipèdia)

WEB DE LA BIBLIOTECA

una gran i acollidora sala de lectura

amb mostres de tipografia antiga

i una imatge de culte: Alexandre el Gran.

I des de fora, la vista d'una de les façanes,
amb un poutpurri d'alfabets cincellat a la pedra.

La biblioteca de Alejandría: un paseo por el tiempo y por el templo del conocimiento antiguo

Expliquen que

y

Expliquen que la ciutat era de marbre,
que els manuscrits
i transcripcions l'últim crit,
que la llum embadalia als visitants,
que Alexandria era de la cultura el paradís.
Expliquen que de nit
la llum del far era molt blanca,
que competia amb l'albada.

Expliquen que el mar era un mirall,
i la biblioteca un sublim i culte espai.

Monasterio copto de san Bishoi

Visita matinal al monasterio copto de turno.
Yendo del Cairo hacia el mar,
parada para mirar,
oler a rancio, a vela, a incienso
y oir a ese pope de voz potente, envolvente,

grave, amable y solemne
hablando de su propio odio cristiano santificado
hacia las tribus peligrosas del desierto...

-No son de fiar los beduínos,
les cerramos las puertas del monasterio.
Pero somos generosos y les lanzamos provisiones
a esos pobres desgraciados, salvajes y asesinos-.

Deu dies

Deu dies de passeig

pels oasis i deserts,

per la llum freda de l'hivern,

pel blau mediterrani més intens...

Veure els carrers d'Alexandria,

llegir-ne el passat gravat pel temps,

contemplar milenàries parets,

antics enterraments

i la Biblioteca més lluminosa i célebre del món,

hereva de tota la cultura, de totes les cultures...

I anar avançant pels dies assolellats

i les nits de lluna elàstica

sota un cel que llueix aviat un munt d'estels.